Marató de Barcelona – Ja en van dos

El dissabte al matí marxem amb la família cap a Barcelona. Anem directament cap a Montjuic  per recollir el dorsal i donar un tomb per la fira del corredor. Aprofitem i entrem al pavelló de la “Pasta Party” a menjar un plat escàs de pasta que no ens evitarà tenir que buscar un restaurant per acabar d’atipar-nos.

Per la tarda  donem un tomb per la ciutat resseguint part del circuit de la cursa i anem a casa d’uns amics on passarem la nit. Un bon plat d’espaguetis per sopar i a dormir aviadet encara que sé perfectament que no podré dormir gaire. I efectivament així és, encara que comparada amb la nit que vaig passar a Donosti,  la del dissabte em sembla una meravella XD

A les sis m’aixeco abans que soni el despertador. Una bona dutxa, esmorzar i cap al metro on poc a poc ja començo a respirar ambient de marató al veure com a cada parada pugen altres corredors que també han triat el transport públic per arribar a Plaça Espanya. La imatge de la sortida del metro em recorda al dies de partit de futbol quan tota la gent va camí de l’estadi. 

A mesura que em vaig atansant  a la font màgica, on hem quedat molts de Lleida per trobar-nos i fer la foto, els nervis van en augment. Curiós tenir aquest neguit per una simple cursa :P

Trobada amb els companys, fem la foto i amb  l’1_team, el Benet i el Juan Manuel, anem tirant cap als calaixos de sortida que ja comencen a estar mig plens. Allà uns estiraments i una mica de moviment per escalfar una mica i les darreres fotos abans de la sortida. 

La primera intenció que tenim és intentar que no se’ns escapin gaire les llebres de 3h15’, al menys fins a la MM i a partir d’aquí les forces ja ens ficaran al lloc que ens correspongui. La sortida esglaonada que han fet aquest any ajuda a que al principi no hi hagi molta aglomeració i sortim a un ritme fortet intentant agafar les llebres que ens porten uns quants metres de distancia.  L’1_team i el Benet van una mica més forts ja des del començament per enganxar el grupet de seguida i el Juan Manuel i jo ens ho prenem amb més calma mantenint-los a la vista però un segons per darrera. De seguida vaig entrant en ritme i abans del km 5 ja m’uneixo al duet del davant i poc a poc anem deixant enrere al Juan Manuel.

Arribem a Avda Madrid i ens encaminem cap al Camp Nou ja dins del grupet de les 3h15’ on ens trobem molt còmodes amb el ritme que van marcant les llebres. Seguim així fins el km 15 on gairebé sense adornar-me vaig deixant poc a poc enrere l’l_team, el Benet i les llebres. Penso que és molt aviat però em trobo bé així és que decideixo tirar. Pugem Pg de Gràcia fins la Pedrera i encarem Rosselló fins a la Sagrada Família. Em trobo realment bé i començo a capficar-me preguntant-me si seré capaç d’aguantar fins al final. Arribat a Meridiana em distrec una mica dels “mals pensaments” buscant  la família i uns amics que tenien que estar per aquesta zona. Arribo fins a Fabra i Puig i ni rastre, i quan ja començo a perdre l’esperança els veig tot just abans d’arribar a la MM que passo en 1h36’30’’

Enfilem cap el mar i en arribar al km 26-27 és quan començo el moment més difícil de tota la cursa, no tant a nivell físic, perquè els temps de pas per km segueixen sortint bé, sinó a nivell mental. I és que la part de Diagonal Mar (pujada fins a Torre Agbar i baixada de nou cap al mar) i la part del Fòrum se’m fan eteeeeernes.  Només vaig pensant els kms que em falten fins arribar a Colon, des d’allà fins a la meta ja arribaré com pugui XD. En arribar al parc de la Ciutadella, tot just a sota l’Arc del Triomf, tinc una agradable sorpresa al tornar a veure a la família. Una trobada del tot inesperada perquè havíem quedat que anirien directament a l’arriba i que em suposa una bona càrrega de moral per enfilar els darrers kms.

La veritat és que des d’aquest punt fins al Paral·lel torno a recuperar sensacions, en gran part ajudat també per la multitud de gent i l’ambient extraordinari que hi ha a tota la part de Plaça Catalunya, Portal de l’Angel i Via Laietana. I per fi arribo a Colon i diviso la pujada del Paral·lel. En aquest moment, encara que no he creuat la línia d’arribada, mentalment ja he acabat la cursa. Per davant queden poc més de dos kms per disfruitar-los intentant no perdre gaire temps i poder acabar amb una bona marca.

Arribo a la meta amb la sensació que ha tocat lluitar la cursa de valent, però l’esforç ha valgut la pena. La segona ja és al sac :P

Finalment 3h14’24’’ molt millor del que podia imaginar i ara a pensar quina serà la propera, possiblement Valencia al novembre.