Donosti 2012 - La primera ja es al sac

Cap a Donosti

El dissabte al matí marxem amb la família ben d’hora cap a Donosti. Una parada ràpida a l’hotel per deixar les maletes i anem cap a Anoeta, on havíem quedat amb el meu germà per recollir el dorsal.
 

La fira del corredor es més aviat fluixeta per la fama que té la cursa i la bossa tampoc es que sigui molt esplèndida: un tetrabrik de caldo, una ampolleta de vi i poca coseta més. Donem una ullada als quatre stands que hi ha i marxem cap al centre a fer uns pinxos, després una volteta per la ciutat i cap a l’hotel a sopar pasta per carregar hidrats i a dormir aviadet, no sense abans tornar a mirar la previsió del temps per l’endemà que confirmava que ens mullaríem però que al menys no faria vent.

La nit del lloro

Estàvem cansats per la matinada que havíem fet i per la caminada per la ciutat així es que a les 22.30h ja estàvem dormint. Ja m’imaginava que em despertaria varies vegades, però el que no em pensava pas era que quan em vaig despertar a la 1.30h per buidar part de la hidratació del dia anterior, ja no podria gaire bé tornar a dormir. Quan més em capficava que tenia que dormir per descansar, pitjor. Fins a les 5.30h no vaig pegar ull i només a partir de aleshores vaig poder fer un parell de becaines de mitja horeta.

La cursa

A les 8.00h arribem a Anoeta, aparquem, un tomb pels voltants de l’estadi i acomiadament amb la família perquè marxaven cap a la zona de la Concha on havíem quedat que estarien per donar-me ànims. Deixo la bossa a consigna i al sortir em trobo al meu germà. Anem a escalfar una miqueta i uns 20 minutets abans de començar ens acomiadem fins a l’arribada (el seu objectiu es poder acabar-la). Acabo l’escalfament i començo a agafar posicions per la sortida. L’objectiu es intentar baixar de les 3h30' però es la meva primera marató i no sé com respondré als últims kms. Sense adornar-me m’he situat entre la llebre de les 3h15' i la de les 3h30' i penso que ja m’està bé.

Puntualment, a les 9.00h es dona la sortida. Els dos o tres primers kms no paro de mirar el rellotge intentant controlar el ritme, procurant que no sigui ni massa lent ni massa ràpid. Cap al km3 veig per primera vegada a la família i aconsegueixo oblidar-me una mica del rellotge i començo a agafar ritme “de creuer”. Fins al km10 vaig amb el freno de mà ficat. El cos em demana anar una mica més ràpid però la ment sap que la cursa es moooolt llarga.

Al pas per primera vegada pel passeig de la Concha al km12 torno a veure a la família i em suposa una bona càrrega d’ànims. Del km14 al km21 vaig fent, sense trobar un grupet al que poder enganxar-me, uns van massa ràpids i altres massa lents. A més a més, la molèstia de la última setmana al tendinós de darrera el genoll comença a avisar-me i em diu que em farà companyia durant tota la cursa. La nova trobada amb la família al km20 fa que per uns moments  m’oblidi de la molèstia.

Passo la mitja marató en 1h41’, una mica més ràpid del que tenia previst. Faig càlculs i “somio” que si doblo estaré al voltant de les 3h22’ però sent més realista el que penso es que puc fer a prop de 1h50' i acabar per sota de les 3h30’.

En aquest moment es quan trobo un grupet de tres corredors amb el que em trobo a gust  de ritme i m’uneixo a ells. Passem per segona vegada per Anoeta i m’imagino com serà la propera vegada que torni a entrar a l’estadi. Segueixo amb el grupet però al pas per l’avituallament del km28 els deixo una mica enrere, veig que em trobo bé i el fet de pensar que al km30 tornaré a veure a la Nuria i les peques, fa que m'animi i a poc a poc m’allunyi d’ells. Nova salutació a la família i ens acomiadem fins a l’arribada a l’estadi.

Arribo als temuts km30-32 però sorprenentment, en lloc de trobar-me cap “muro”, em noto molt i molt bé. Els parcials fins el km35 son cada cop més ràpids i bastant constants sobre el 4’35’’. M’anima moltíssim el fet que vagi superant corredors als que sí que sembla que els ha vingut a visitar el “hombre del mazo”. Em prenc l’últim gel que tenia i es ara, coincidint amb la part més lletja del recorregut i de menys animació de la gent, quan noto una mica de baixada i passo un mal moment fins el km38. La tornada al passeig de la Concha on hi ha un munt de gent animant fa que reviscoli. Busco uns amics que tenien que arribar per veure’m en aquesta darrera volta i els trobo al km39.Els seus ànims suposen la darrera empenta que necessito

A partir d’aquí ja vaig gaudint dels últims kms, la gent no para d’animar i arribant a l'entrada a l’estadi es quan em guanya l'emoció però penso que encara no es el moment de treure la llagrimeta :P

Veig a la família a la llunyania a les grades i completo la volta a la pista d’atletisme en pla triomfal.

Ja he fet la meva primera marató !!!

La marca, encara que era un tema secundari, fa que encara estiga més satisfet. He fet la segona part una mica més ràpida que la primera i acabo en 3h20’21’’.

Ara toca descansar i en uns dies començar a pensar en Barcelona 2013.

P.d: Finalment, la emoció em va guanyar quan vaig veure al meu germà arribant a l’estadi :P