La
història de la meva marató de Sevilla comença a finals de setembre quan
amb la família decidim que l’aprofitarem com a excusa i marxarem a
passar un cap de setmana llarg per terres andaluses, així és que amb
molt temps d’antelació faig la inscripció i començo a preparar la
planificació de l’entrenament. Una planificació efectiva, malgrat les
"comilones de Nadal" entre mig (jejeje), ja que conforme anaven passant
els dies em trobava realment bé, i molt ben planificada, valgui la
redundància, fins tres setmanes abans de la marató.
