Repte o inconsciència

Soc un corredor encara cadellet (pel temps que porto corrent, no pas per la edat que ja en tinc 41 ) doncs vaig començar al món del running fa menys d'un any. Si bé he fet molt esport de jove, ara portava una temporada amb el típic partidet de futbol a la setmana i poca cosa més.

Com dic, vaig començar a córrer a l'estiu i al principi amb prou feines feia més de 5 kms tres dies a la setmana i baixar de 5'/km era una utopia. Poc a poc vaig anar pujant la distancia i intensitat dels entrenaments i em vaig marcar l'objectiu de fer la primera cursa a Ivars. Davant la meva pròpia sorpresa la vaig acabar amb una mitja de 4'30"/km. Després va venir la Pujada a la Seu (mitja de 4'28") i la cursa de l'Oli de Borges (mitja de 4'20"). Entretant, entrenaments amb més kms i més intensitat.

Ara estic preparant la meva primera mitja marató pel proper dia 11 de març a Cambrils amb tres o quatre sortides de 10 kms entre setmana i una tirada d'uns 18-20 kms el cap de setmana per un total d'uns 50-60 kms setmanals. L'objectiu a mig termini es preparar la meva primera marató de cara a finals d'any.

El tema es que un dels companys amb els que faig les sortides del cap de setmana està inscrit per la marató de BCN però entre una lesió al genoll, la grip i algun altre contratemps s'ha plantat a un mes de la cursa molt curt d'entrenament i de kms i està decidit a no anar-hi. M'ha dit que em cedeix la inscripció i es aquí quan arribem al títol de la entrada ...

Seria un repte o una inconsciència?

Els altres dos companys de sortides diuen que ho puc fer però personalment em fa mooolt respecte, més tenint en compte que la tirada més llarga que he fet mai es de 25-26 kms.


P.d: Finalment no vaig còrrer la marató i vaig decidir preparar a consciència el meu "debut" a la distancia.